Les MRF a les VII Jornades d'Actualització Científica a l'Aula de la Llotgeta de València

L’Obra Social de la CAM (Caixa d'Estalvis del Mediterrani) ofereix com als anys anteriors un nou cicle de Jornades d’Actualització Científica, entre el 15 d’octubre i 30 de novembre de 2007, que es desenvolupa a l’aula de La Llotgeta (Pça del Mercat nº 4, València), en horari de 19.30 a 21.00 h. L’organització del cicle està a càrrec del Museu Valencià d’Història Natural i el Patronat Valencià de Zoologia ‘Ignacio Docavo’. El cicle es titola ‘Al Borde del Abismo’ i inclou 6 conferències , estant prevista per al 29 de novembre una referida a les microreserves vegetals valencianes. Aquest grup de xarrades està homologat per al professorat d’ensenyament secundari i batxillerat sempre que s’hagen matriculat prèviament. Es tracten matèries relacionades amb la conservació de la biodiversitat i amb la sostenibilitat de l’economia i l’ús del territori, amb ponents amplament reconeguts com ara Joaquin Araújo o el professor Josep Sorribes.

Trobaréu més informació a:

http://www.naturamuseo.org/documents/bordeabismo.pdf

Les microreserves de flora en la nova Estratègia Europea de Conservació de Flora

Al llarg de la V Conferència Europea de Conservación de Flora Silvestre (veure notícia prèvia en el blog), el tema de les microreserves de flora va tindre un lloc preferen als debats dels seminaris temàtics i estratègics que centraren bona part del congrés. Els seminaris estratègics es van dedicar a plantejar propostes d’objectius i accions per a la nova Estratègia Europea de Conservació de Flora 2008-20013, que es redactarà i aprovarà durant els propers mesos. Un dels objectius proposats ha estat l’inici de l’establiment d’una futura xarxa europea de microreserves, plantejant-se com a acció la creació i manteniment d’una base de dades de xicotets llocs protegits per a la flora en Europa (es diguen formalment microreserves o no, en tal de mantindre eixa funció de conservació activa de plantes, algues i/o fongs). Ara per ara, les bases de dades existents sobre espais protegits no contemplen suficientment el cas dels llocs de xicoteta dimensió. sobretot si es tracta d'espais de protecció 'temàtica'. Convé recordar què, a l'encara vigent Estratègia Europea 2001-2007, l'objectiu sobre MRF ('target 2.18' de la redacció original) va ser un dels pocs realment acomplits.

Les microreserves de flora al Congrés espanyol de Biologia de la Conservació de Plantes

Patricia Pérez Rovira en un moment de la seua presentació en Puerto de la Cruz © E. Laguna, 2007

El III Congrés de Biologia de la Conservació de Plantes (Puerto de la Cruz, Tenerife, 25-27 setembre 2007) ha comptat amb diverses ponències i pòsters sobre microreserves de flora, incloent-ne de noves propostes per establir-les fora del territori valencià. Així l'equip de la Universitat d'Almeria que dirigeix el professor Juan F. Mota presentà un pòster sobre l'análisi previ per a l'establiment d'una xarxa de microreserves a Andalusia Oriental -podéu contactar amb els autors del pòster mitjançant l'adreça de correu electrònic amf788@ual.es-. Entre les ponències orals cal destacar la presentada per Patrícia Pérez Rovira en representació de l'equip valencià gestor de la xarxa de MRF, referida a la situació actual de la flora endémica dins del conjunt d'aquests espais de protecció. Per obtindre'n més informació l'adreça de contacte és flora_castellon2@gva.es

La internacionalització de les microreserves, a Planta Europa V

Jardí Botànic de Cluj-Napoca, setembre 2007. Foto: E. Laguna

Recentment s'ha presentat en Cluj-Napoca (Rumania), al sí de la V Conferència Europea de Conservació de Flora 'Planta Europa' (5-9 setembre 2007), una ponència oral sobre el procés d'expansió del model de microreserves de flora a altres territoris fora de l'àrea valenciana. La presentació va estar preparad per tots els directors de projectes LIFE-Naturalesa dedicats al llarg d'aquests anys a la creació de noves xarxes de microreserves, amb informació similar a la ja presentada al mes de juliol en el congrés mundial de IALE en Wageningen. Els interessats poden trobar temporalment la presentació (format PDF, arran de l'original en Power Point) al lloc web www.uv.es/elalum/cluj.htm
Al llarg de la conferència, equips de diverses ONG i administracions de països d'Europa de l'Est, particularment de Bulgaria i Rumania, han expressat el seu interés per adaptar als seus territoris el model de microreserves vegetals.

Conferència sobre la flora valenciana amenaçada per al 20 de setembre

El proper dijous 20 de setembre, el Dr. Simón Fos, tècnic de conservació de flora de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, impartirà una conferència sobre la situació poblacional, seguiment i evolució de la flora amenaçada valenciana. L'entrada és lliure, a les 12.00 a.m. en el saló d'actes de l'edifici dels servei centrals de la Conselleria (c/Francesc Cubells, 7; 46011 València).

S'acosta la I Jornada de Botànica Valenciana

Al llarg del divendres 21 de setembre tindrà lloc al Jardí Botànic de la Universitat de València la I Jornada de Botànica Valenciana, que enguany es dedicarà a rememorar la figura de Carlos Pau, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement. Es preveu que aquest tipus de jornades puuen repetir-se any rere any, triant en cada ocasió un tema específic per a les ponències centrals -enguany amb Carlos Pau- i acceptant qualsevol altre tipus de comunicacions per als pòsters. Per aquesta ocasió tindràn especial relleu les ponències sobre l'obra científica i biografia de Carlos Pau, on hi ha revista la intervenció dels dos principals especialistes en la matèria, els Drs. Gonzalo Mateo i Jose María de Jaime Lorién. Per tal d'inscriure's es recomana contactar quan més aviat amb el professor Gonzalo Mateo (gonzalo.mateo@uv.es)

Les microreserves al curs de conservació del Caurel

El professor Dr. Javier Guitián (a l'esquerra), en un moment de l'excursió del curs per les muntanyes properes a la Val do Rio Pequeno, afluent del riu Lor, a la Serra del Caurel (Lugo) ©E. Laguna, 2007

Entre els dies 16 i 19 de juliol de 2007, el Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Santiago de Compostela ve d’organitzar la 5ª edició del veterà curs d’estiu sobre la conservació del Caurel, el massís on conflueixen el sud de la província de Lugo amb el nord de la d’Ourense, i on es conserven bona part dels relictes de vegetació mediterrània del territori de Galícia. El curs ha estat dirigit per l’ecòleg Dr. Javier Guitián Rivera i ha versat sobre el paper del espais naturals protegits a la conservació, comptant amb figures de relleu com ara Benigno Varillas, fundador de la revista Quercus -us recordem que l’any passat la publicació va arribar al seu 25é aniversari-. Al sí d’aquest curs, la ponència sobre conservació de flora en espais naturals va fer una detallada descripció de la figura de microreserva vegetal i el seu funcionament. La llista de ponències figura a la pàgina web http://www.usc.es/cultura/cv0731.htm

Vista de les muntanyes prop del llogaret de Seoane do Caurel (Folgoso do Caurel, Lugo), amb les característiques taques de color rosa intens que provoca la floració d'Erica cinerea ©E. Laguna, 2007

A les excursions programades del curs, guiades pel Dr. Luis Guitián, professor de Geografia de la mateixa univesitat i germà del Dr. Javier Guitián, es va fer un excel.lent recorregut pel paisatge i tipus d’hàbitats singulars del Caurel, on encara es conserven els millors ‘sotos’ de castanyers (Castanea sativa) de Galicia, formats per centenars d’arbres multicentenaris. Aprofitem per recordar-vos què, tot seguint els treballs paleobotànics que estan desenvolupant-se als darrers anys, el castanyer no sembla ser en absolut una espècie al.lóctona duta pels romans, sinò que el registre de pòlen i altres fòssils demostra la seua existència a Galícia és ben anterior, tot i que tant els romans com altres cultures van estendre encavant la transformació de les castanyedes naturals i l’extensió del seu cultiu on no hi estava abans per altres llocs de la regió.

'Soto' de castanyers a la Devesa de Paderne, a la vall del riu Pequeno ©E. Laguna, 2007

El recorregut de camp va permetre veure en flor la joia botànica del Caurel, Campanula adsurgens Levier & Leresche (= C. arvatica Lag. subsp. adsurgens (Levier & Leresche) Damboldt), coneguda als ambients botànics como a 'Campánula del Caurel', endemisme de les muntanyes on conflueixen les províncies de Lugo, Ourense i Lleó.

Campanula adsurgens, prop del Castro de Brio, entre Paderne i Mercurín (Folgoso do Caurel). ©E. Laguna, 2007

Pluges estiuenques sobre la xarxa de MRF

MRF Lavajo de Abajo, Sinarcas, 29.06.2007, foto E. Laguna

La foto permet apreuar l'aspecte de l'anell de vegetació palustre que envolta la microreserva de flora (MRF) 'Lavajo de Abajo' de Sinarques, que a hores d'ara hauria d'estar totalment seca i rodejada de pastures groguenques. La pluja ha prolongat l'estació reproductiva de moltes de les espècies de les comunitats d'Isoeto-Nanojuncetea que viuen a les llacunes de Sinarques, fent a més que moltes que només es veien anys enrere dins o al costat de l'aigua, apareguen estos dies florint prou mes allunyades de la vora de la llacuna -Damasonium polyspermum, Baldellia ranunculoides, Alopecurus aequalis, Marsilea strigosa, etc-. Aquestes sobtades plujes ajornen els treballs de plantació d'espècies amenaçades i restauració de l'altra bassa protegida de la zona, el 'Lavajo de Arriba', que es preveu millorar al llarg de 2007 trobant de recuperar l'antic aspecte del lloc, destrossat fa ja vàries dècades quan es va voler aprofondir el clot central de la llacuna per afavorir la seua funció d'abeuador pel ramat. L'efecte de la primavera plujosa ha estat ben palés a bona part de la xarxa de MRF, sent 2007 un excel.lent 'any d'orquídies', particularment d'aquelles de floració tardana (Orchis, Limodorum, Dactylorhiza, Gymandenia, etc.) i un millor 'any d'anuals', on han germinat i crescut nombroses espècies de teròfits rares de trobar en anys precedents.

La xarxa valenciana de MRF eixampla la seua col.laboració a Egipte

'Rangers' i especialistes locals en el coneixement de la flora medicinal sinaïca mostren al botànic valencià Joan Pérez Botella (primer per la dreta) la localització i interés d'espècies endèmiques de la zona.

Entre el 29 d'abril i el 4 de maig de 2007, el botànic Joan Pérez Botella, en representació de l'equip tècnic de la xarxa valenciana de microreserves de flora (MRF), ha desenvolupat una estada d'assessorament al Protectorat de Sta. Caterina (SKP), territori protegit a la península del Sinaí (Egipte), per valuar la possibilitat de fer una futura xarxa de microreserves de flora. Aquest assessorament ha estat demanat des de la Universitat de Mansouri (Egipte) per l'equip del prof. Dr. Mohamed El-Demerdash, que dirigeix per al EEAA (Egypt Environmental Affairs Agency) el projecte MPCP (Medicinal Plant Conservation Project, http://www.mpcpegypt.com/, finançat pel GEF (Global Environmental Facility) i el UNEP (United Nations Environmental Programme). Entre altres mesures del projecte, hom proposaria una xarxa per a donar protecció in situ a una llista de 15-40 tàxons, majoritàriament endèmics i tradicionalment utilitzats com a plantes medicinals per les tribus beduïnes de la zona. Arran de la informació recollida, s'ha elaborat un informe-proposta per a que el MPCP valúe les possibilitats d'establiment de la xarxa, adaptant-la a les circumstàncies i costos locals.

Conferència sobre l'avanç de la xarxa valenciana de MRF

Dr. Lluis Serra, impartint la conferència sobre la representativitat florística de la xarxa valenciana de MRF. Foto: E. Laguna

Amb data 14 de juny de 2007, el Dr. Lluis Serra Laliga, especialista contractat per la Conselleria de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana per al desenvolupament de treballs de coneixement i conservació vegetal, arbres monumentals i temes relacionats amb la flora silvestre, ha impartit a la seu dels serveis centrals de la Conselleria una conferència sobre l'estat de la xarxa de MRF, centrant la seua ponència a la representativitat florística d'aquest conjunt de terrenys protegits. Per tal de fer els corresponents càlculs, el Dr. Serra ha fet una actualització de la llista d'endemismes botànics presents a terres valencianes, que passarien dels 355 reconeguts el 1.998 a 365 en l'actualitat. Ara per ara, vora el 74% de la flora endémica present a terres valencianes posseeix una o més poblacions representades a la xarxa de MRF, pujant aquesta xifra al 87.5% al cas dels endemismes exclusius de terres valencianes (de 64 comptabilitzats, només 8 no estàn encara representats). Una assignatura pendent de la xarxa és la captura de poblacions d'espècies amenaçades no endèmicques, tot i que aquest objectiu hauria de cobrir-se prioritariament amb la protecció del terreny mitjançant reserves naturals, figura molt més adient per a garantir la conservació de llocs d'interés excepcional per a la conservació.

La microreserva 259 ja està aprovada

L'Ordre de 30 de gener de 2007 del Conseller de Territori i Habitatge, publicada el DOCV de 15 de febrer, aprova la creació de la microreserva de flora (MRF) 'Lloma del Tramussar' a Llombai, incrementant fins a 259 el nombre total de MRF (i fins a 103 per a la província de València). Aquesta MRF es dedica a la conservació de la primera població descoberta l'any 2006 de Lupinus mariae-josephi H. Pascual, un teròfit colonitzador de les clarianes de diverses formacions de màquies i espartissars valencians, que conviu amb la fàcies de geòfits típiques dels luvisols cròmics sobre lapiaç, com ara Urginea undulata subsp. caeculi, Scorzonera crispatula, Gladiolus dubius, Iris lutescens, Dipcadi serotinum, etc.

La declaració legal podeu baixar-la des de l'adreça web https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/02/15/pdf/2007_1537.pdf

Creada la microreserva valenciana nr.258

A l'adreça
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2007/01/16/pdf/2006_14550.pdf
podeu trobar l'Ordre de creació de la microreserva vegetal de l'Alt de Senabre, al terme de Beniarrés, feta per iniciativa municipal.

Amb l'anterior Ordre, publicada oficialment en format electrònic en http://www.gva.es/cidaj/pdf/5343.pdf, s'havien assolit ja 257 microreserves de flora, doncs ja hi ha 258