dijous, 18 d’octubre del 2007
Les microreserves de flora en la nova Estratègia Europea de Conservació de Flora
Les microreserves de flora al Congrés espanyol de Biologia de la Conservació de Plantes
dijous, 13 de setembre del 2007
La internacionalització de les microreserves, a Planta Europa V
Recentment s'ha presentat en Cluj-Napoca (Rumania), al sí de la V Conferència Europea de Conservació de Flora 'Planta Europa' (5-9 setembre 2007), una ponència oral sobre el procés d'expansió del model de microreserves de flora a altres territoris fora de l'àrea valenciana. La presentació va estar preparad per tots els directors de projectes LIFE-Naturalesa dedicats al llarg d'aquests anys a la creació de noves xarxes de microreserves, amb informació similar a la ja presentada al mes de juliol en el congrés mundial de IALE en Wageningen. Els interessats poden trobar temporalment la presentació (format PDF, arran de l'original en Power Point) al lloc web www.uv.es/elalum/cluj.htm
Al llarg de la conferència, equips de diverses ONG i administracions de països d'Europa de l'Est, particularment de Bulgaria i Rumania, han expressat el seu interés per adaptar als seus territoris el model de microreserves vegetals.
Conferència sobre la flora valenciana amenaçada per al 20 de setembre
S'acosta la I Jornada de Botànica Valenciana
dijous, 23 d’agost del 2007
Les microreserves al curs de conservació del Caurel
El professor Dr. Javier Guitián (a l'esquerra), en un moment de l'excursió del curs per les muntanyes properes a la Val do Rio Pequeno, afluent del riu Lor, a la Serra del Caurel (Lugo) ©E. Laguna, 2007
Vista de les muntanyes prop del llogaret de Seoane do Caurel (Folgoso do Caurel, Lugo), amb les característiques taques de color rosa intens que provoca la floració d'Erica cinerea ©E. Laguna, 2007A les excursions programades del curs, guiades pel Dr. Luis Guitián, professor de Geografia de la mateixa univesitat i germà del Dr. Javier Guitián, es va fer un excel.lent recorregut pel paisatge i tipus d’hàbitats singulars del Caurel, on encara es conserven els millors ‘sotos’ de castanyers (Castanea sativa) de Galicia, formats per centenars d’arbres multicentenaris. Aprofitem per recordar-vos què, tot seguint els treballs paleobotànics que estan desenvolupant-se als darrers anys, el castanyer no sembla ser en absolut una espècie al.lóctona duta pels romans, sinò que el registre de pòlen i altres fòssils demostra la seua existència a Galícia és ben anterior, tot i que tant els romans com altres cultures van estendre encavant la transformació de les castanyedes naturals i l’extensió del seu cultiu on no hi estava abans per altres llocs de la regió.

